12 Barris

Viure en soledat a l’Hospitalet: dona i major de 75 anys

14.09.21

Combatre la soledat no volguda, un repte de l’envelliment dels nostres barris

A l’Hospitalet, més de 9.200 dones de més de 65 anys viuen soles a casa seva. Unes 6.400 tenen més de 75 anys i 2.604 superen els 84 anys. Són dades de l’anuari 2020 de l’Hospitalet amb fonts de l’IDESCAT i el padró municipal. Tot i la pandèmia de la Covid, l’envelliment de la població és una tendència demogràfica que comença a ser notable a determinats barris de l’Hospitalet, com ara La Florida, el Centre, Bellvitge o Can Serra, per exemple.

Hi ha tants casos, circumstàncies i realitats, com a vides existeixen. Però, hi ha certs elements comuns que fan que la majoria d’aquestes dones grans que viuen soles tinguin aspectes compartits: acostumen a ser vídues, amb família que s’ha independitzat fa anys, o no tenen família. També solen viure en un pis de la seva propietat que no volen abandonar.

Parlem de dones, perquè l’estadística és clara. Del total de 12.112 llars on només hi viu una persona de més de 65 anys a l’Hospitalet (dades 2020), 9.257 són dones. Això representa el 76,5% dels habitatges on es resideix en soledat al municipi.

Des de fa 3 anys, La Fundació La Vinya ha posat en marxa el projecte “Lligams”, on un grup de persones voluntàries visiten un cop a la setmana a persones que “viuen en situació de vulnerabilitat, provocada principalment per una soledat no volguda, amb l’objectiu de reduir aquest sentiment i oferir més qualitat de vida”.

Fruit d’aquesta experiència i també de l’altres activitats organitzades per a la gent gran per La Vinya, la seva responsable, Puri Roca, explica que: “La soledat és un fenomen d’una gran complexitat. Existeixen diferents tipus de soledat. La soledat no volguda és una discrepància entre el que s’espera de les relacions i el que es té, és una manca de relacions significatives (envoltada de gent, però sentir-se sola), és un pensament, una emoció negativa, individual i d’aïllament. El risc de les relacions no és causat pel nombre de persones sinó per la manca de proximitat afectiva i de confiança”.

Altres projectes expliquen aquesta mateixa realitat. Un 90% de les persones participants de Teixim espais de cures a La Florida gestionat per la cooperativa Brotes són dones. El projecte es dedica a facilitar espais de benestar al barri i a crear xarxes i vincles entre dones, acompanyant diversos espais de trobada: espai entreveïnes, espai de maternitats diverses, de cuina saludable, de cura i moviment corporal i d’horticultura urbana.

En l’espai dedicat a la cura i al moviment corporal ” Ens cuidem entre dones” gran part de les dones tenen 65 anys o més. L’ activitat contribueix a millorar el benestar de les dones en relació a situacions com d’ansietat, estrés, fatiga crònica, artrosi i soledat habitacional. Durant els confinaments per pandèmia l’acompanyament del grup amb exercicis d’activació i relaxació via telefònica i audiovisual va ser important en aquest sentit.

Però no totes les persones o les dones que viuen soles demana o vol participar d’aquestes o altres activitats. És per això que Puri Roca remarca que “és necessari crear protocols de vigilància per detectar i prevenir situacions de soledat no desitjada”. Roca denuncia que “tot i que el percentatge de persones grans ha crescut considerablement i ho continuarà fent en els anys vinents, no es destinen prou recursos públics, econòmics i professionals que permetin un treball en xarxa que pugui facilitar la seva detecció. Hi ha moltes persones en situació de soledat, però és essencial fer una detecció d’aquelles que ho viuen negativament. Viure una soledat no volguda, reconèixer aquesta situació a l’actual societat i, a més, demanar ajuda, no és una tasca fàcil. Per aquest motiu, caldria doblar els esforços per una major detecció i seguiment, una feina, essencialment, en xarxa que impliqui la conscienciació i participació de les persones dels nostres barris”.

Actualment, els CAPs, per exemple, amb les visites que fan les seves treballadores socials, són un dels canals per detectar a aquestes situacions i derivar-les a dispositius com Lligams de La Vinya. No obstant això, Roca assegura que “hi ha dificultats en què la persona reconegui, accepti la seva situació i el recurs que oferim”.

Per últim, Puri Roca fa una reflexió sobre la societat en general i els canvis que dia a dia es fan imprescindibles respecte a la conciliació entre la vida laboral i les cures. “Moltes persones grans que viuen en soledat no volguda tenen xarxa familiar, però per motius laborals i manca de temps aquests no poden dedicar tot el temps necessari”, diu Roca mentre assegura que “trobem a faltar més residències públiques, recursos que puguin donar resposta a les necessitats de la gent gran, barreres arquitectòniques, assistència mèdica, etc. Demandes cada cop més reiterades per les nostres veïnes. Cada vegada vivim més anys i això ha de suposar un gran repte social per les polítiques públiques de la ciutat”.

Actualment, entitats i representants de la gent gran està redactant el “Pla d’acció Hospitalet, ciutat amigable amb les persones grans”, propulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet i encapçalat pel Negociat de serveis i projectes per la gent gran de l’Àrea Equitat, Drets Socials i Recursos Humans. Es tracta d’un projecte promogut per l’OMS amb l’objectiu d’impulsar polítiques d’envelliment actiu.

Gent gran que viu sola, barri a barri

Segons les últimes dades del padró municipal disponibles, corresponent l’any 2020, el desglossament de les llars, on les persones de més de 65 anys que viuen soles a l’Hospitalet és: