Han passat més de vuit mesos des que es va presentar la segona querella en relació amb la trama de suplantacions digitals destapada per la Directa i, finalment, el jutjat d’instrucció número 3 de l’Hospitalet de Llobregat l’ha admès a tràmit i ha ordenat diligències prèvies. El procediment agrupa els diversos casos d’espionatge digital contra l’organització política juvenil La Forja, excepte el de la seva portaveu, Lluna Berlanga, que com es tracta d’un falsejament d’adreça de correu electrònic personal protagonitza una querella a banda. Ara doncs, i després que l’Audiència de Barcelona ordenés el mes de maig reobrir la querella de Berlanga, hi ha dues portes obertes per esbrinar per via judicial qui s’amaga darrere la trama de suplantacions, que afecta una catorzena d’adreces de correu electrònic i més d’una seixantena de missatges d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris.
La querella, presentada als jutjats d’Hospitalet de Llobregat, es va interposar contra el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), ja que almenys en un dels casos les connexions del suplantador es van realitzar des d’aquesta empresa pública. L’origen es va descobrir perquè La Forja havia col·locat –a tall d’esquer– la suposada documentació sol·licitada pel suplantador de la territorial del Baix Empordà a Pau Turró, un militant de l’Alt Empordà, en un núvol que permetia rastrejar les IP –matrícula digital que identifica inequívocament un dispositiu connectat a la xarxa.
La investigació de la Directa va poder estrènyer l’origen d’altres connexions i va confirmar que la del CTTI està vinculada a Mossos d’Esquadra i concretament al complex Egara. La IP en qüestió ha estat utilitzada anteriorment per diversos organismes ubicats a la seu central de la policia catalana: la Comissaria General d’Investigació Criminal, la Unitat Central de Delictes Informàtics i la Unitat Central d’Investigació Forense i, recentment, l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), que depèn jeràrquicament de la Comissaria General d’Informació. Alhora va destapar que una altra IP està ubicada dins del complex central de la policia catalana i ha estat utilitzada també per l’ACMTSO.
Tot i que la fase d’instrucció ha començat a caminar, l’advocada Eva Pous, d’Alerta Solidària denuncia que la interlocutòria no resol sobre totes les diligències sol·licitades per la part querellant i per aquesta raó l’han recorregut. La jutge només ordena que s’investigui a quina companyia pertany la IP del CTTI per esclarir en quin domicili es va fer la instal·lació o quines són les dades del titular de la connexió, entre altres, però no la resta. En la querella per un possible delicte de suplantació d’identitat i delictes de revelació de secrets se sol·liciten les mateixes investigacions en relació amb dues IP més, un número de telèfon, diversos correus electrònics, així com informació sobre els DNI adjunts en un dels correus del suplantador.
Ús fraudulent de DNI
Entre les almenys quatre adreces de correu electrònic falsejades i suplantades de La Forja, a través d’una el suplantador va utilitzar diversos DNI. Almenys en un dels casos, la Directa va poder corroborar que la seva utilització es va produir sense el consentiment de la persona que hi apareix, a qui havien robat el carnet d’identitat.
El suplantador de relacionspolitiques@laforja.cat va utilitzar els DNI per explicar a La Forja de l’Alt Empordà que “un grup de jovent de Vic (Osona) se’ns ha posat en contacte amb la intenció de crear una assemblea local a la seva localitat” i demanar si es podien posar “en contacte amb ells a causa de la proximitat i enviar-los les ponències organitzatives de la nostra formació i ajudar-la en els seus dubtes”.
Era el 4 de juny i s’havia utilitzat un cop més l’eina de suplantació de comptes emkei.cz. Però en aquesta ocasió es va produir una diferència substancial. Es facilitava un correu de contacte “del grup de jovent de Vic”, xukistars99@gmail.com, i s’adjuntava un DNI “de la persona de contacte”, un document usurpat.
A més del cas de suplantació del nucli del Baix Empordà i de relacions polítiques, també es van fer passar pel nucli de Badalona amb la intenció d’accedir al Document de l’últim Congrés Nacional: “Estem tenint alguns problemes informàtics i ens ha petat el lloc on desàvem els documents de l’últim Congrés Nacional. […] Ens han dit que ens podríeu ajudar. Ens els podeu fer arribar?”. Alhora, la querella, amb una ampliació, també va incorporar el cas del mitjà digital Vilaweb, a qui van falsejar un correu electrònic per sol·licitar informació a membres de l’organització.
Un expedient disciplinari inaccessible
En paral·lel a la via judicial, la Divisió d’Afers Interns (DAI) de Mossos d’Esquadra va obrir una investigació, que es va concretar el desembre amb un expedient disciplinari cap a un mosso de la Comissaria General d’Informació, que va ser apartat de les seves funcions.
El grup parlamentari de la CUP va demanar una còpia de l’expedient intern, les conclusions i les sancions imposades, però la sol·licitud ha estat denegada. El Departament d’Interior argumenta que “les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”.
Així mateix, la Direcció General de Policia, a través de la Llei catalana de Transparència, ja va denegar-ne l’accés a la Directa, avalant la restricció perquè “el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries”.
Article publicat originalment a La Directa
