En sortir del vagó, vaig veure tanta gent atapeïda que, per un moment, vaig creure que no trobaria la mare. Sort que ella sempre porta el somriure com a complement i entre tots els llavis arrugats i premuts, vaig veure els de la meva mare pintats d’un vermell fosc i brillant. Vaig córrer cap a ella, com quan era petita i la veia al porxo de l’escola amb l’entrepà del berenar. Em vaig llençar als seus braços i em vaig deixar acaronar fins que algú em va trepitjar la sandàlia i em vaig adonar d’on estava: a l’estació de Sants.
Vam anar fins a casa en el cotxe de la mare, que té noranta mil quilòmetres i un munt de records en forma de ratllades, monyos i taques del sol. Sonaven els Quaranta Principals, que és el canal que la mare sempre posa quan engega el cotxe, tot i que gairebé no la vaig sentir perquè ella sempre crida més que tots els cantats i els músics junts. A fora, els
carrers es diversificaven en carrerons i en places i en rambles. I tot d’una, vam arribar a Santa Eulàlia.
El temps no havia passat. El bar de la cantonada continuava ple d’homes majors amb la cigarreta i la cervesa, reien, parlaven i aspiraven el fum amb força, com si la vida se’ls escapés d’entre els dits. Al costat, el restaurant xinès, havia perdut dues lletres, ja no era feliç, sinó fli. Encara, però, mantenia la seva estètica i la seva olor a pollastre fregit. De
l’esglèsia sortien dues dones amb el cabell molt ben pentinat, feien malabars per no caure per les escales amb els talons alts. El barri, vaig pensar, s’ha aturat per rebre’m, em saluda poca-solta de la mateixa manera que em va dir adéu quan vaig fer via.
Quan vam entrar al pis, però, la meva percepció del temps va fer un salt.
– Has reformat el pis, mamà? – vaig dir subjectant el pom de la porta per no caure.
– Sorpresa! Què t’agrada?
La Clara ha fet un glop a la cervesa i m’ha mirat amb els ulls encuriosits:
– No m’has respost, Laia. Llavors, què? Com va anar la visita a l’Hospitalet?
Doncs bé, està com jo – he dit aguantant-me les llàgrimes- Per fora igual que sempre i per
dins molt més polit.
Judith Gallardo Ortiz
