Moviments veïnals i activistes socials alerten sobre els efectes de gentrificació a l’Hospitalet, de la manca d’habitatge d’emergència social i de la dificultat per accedir a un habitatge assequible al municipi.
Són, almenys, 29 les promocions d’obra nova d’habitatges actualment en marxa a l’Hospitalet de Llobregat, 2.595 pisos nous. Són desenes, també, els desnonaments que han estat programats durant els últims mesos a la ciutat. L’any 2020 els Serveis Bàsics d’Atenció Social municipals van atendre 1.787 peticions sobre problemàtiques relacionades amb l’habitatge. Les veïnes i veïns de l’Hospitalet es troben enmig d’un procés de gentrificació urbana amb efectes directes sobre les possibilitats d’accés, tant a l’habitatge amb un preu assequible, com a pisos d’emergència social. Sense oblidar la impossibilitat de llogar un pis amb contracte per a les veïnes d’origen migrant que no tenen regulada encara la seva situació administrativa. Analitzem diverses mirades, diagnosis i angles sobre urbanisme i habitatge a la ciutat, amb declaracions de l’Ajuntament de l’Hospitalet, de portaveus de la PAH, el Sindicat de Llogateres o la plataforma veïnal Stop Massificació L’H, entre d’altres.
Des de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat es considera que hi ha una necessitat urgent d’ampliació i renovació del parc d’habitatges per fer front a les necessitats de la ciutadania, que es tradueix actualment en, almenys, 29 promocions d’obra nova que representen un total de 2.595 pisos nous, segons dades obtingudes per Districte7 a partir de diferents fonts consultades (fonts municipals, portals immobiliaris, etc.). Si tenim com a referència tres persones per habitatge de mitjana, suposarà un increment de 7.785 habitants quan la població de la ciutat ha crescut poc més de 10.000 habitants en els darrers 10 anys i quan l’any 2011 l’Ajuntament publicava un cens de 8.600 habitatges sense ocupació.
D’acord amb els càlculs anteriors, si es mobilitzessin aquests habitatges suposaria rebre una població de 25.000 habitants, més del doble del creixement demogràfic de la darrera dècada. Aquí, obrim un parèntesi per recordar que parlem de dades oficials. Donada la sociodemografia de la ciutat i les dificultats burocràtiques afegides per a moltes veïnes i veïns d’origen migrant, no podem obviar l’existència d’un gruix indeterminat de població que viu a l’Hospitalet de Llobregat, però que no consta en les estadístiques oficials.
A partir d’aquestes dades oficials, des de la plataforma ciutadana Stop Massificació L’H Salvem Cosme Toda es considera que no hi ha cap emergència habitacional que pugui justificar la construcció de milers de nous habitatges. Un parc d’habitatge municipal, el de l’Hospitalet, que segons alerta l’antropòloga i activista del Sindicat de Llogateres Irene Sabaté i admeten fonts municipals, està allunyat de comptar amb el 15% d’habitatge de protecció oficial de preu limitat previst per al 2027 segons la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge.
“Generar més edificis és ecològicament inadmissible, econòmicament innecessari i sanitàriament nefast”, considera Daniel Rueda, membre de la plataforma Stop Massificació L’H Salvem Cosme Toda, que crida a la resistència veïnal “davant la venda dels nostres barris a les grans constructores”. Per a Rueda, l’Hospitalet fa temps que ha deixat de ser una ciutat de persones treballadores i s’ha convertit en un objectiu de negoci per als inversors, que compren pisos nous per llogar-los a preus inadmissibles per a les hospitalenques.
A tall d’exemple, alguns dels 1.397 pisos projectats a la promoció immobiliària de Can Batllori, davant de l’antiga fàbrica de Cosme Toda reivindicada per part del veïnat de Sant Josep, tenen un preu de venda sense IVA de 239.600 euros, “que en realitat puja fins als 300.000 euros”, segons Rueda. “Si la renda per càpita anual mitjana a la ciutat és de 22.852 euros –segons fonts municipals– quants anys hauria d’estar hipotecada una família per poder fer front al pagament de pisos que arriben en algunes promocions de la ciutat fins als 435.000 euros?“, es qüestiona Rueda, que afegeix que “ens estan envoltant de construccions de comunitats amb piscines privades i estan desenvolupant barris segregats a dues marxes, per a gent expulsada de Barcelona per la gentrificació d’una banda i de l’altra per al veïnat resident des de fa dècades que ens resistim a marxar a viure a 50 o 60 quilòmetres de distància”.
Aquest veí de Sant Josep, també critica que no hi ha previst un increment de serveis proporcional a l’increment de població: “des de l’Ajuntament ens asseguren que aquest increment d’habitatges es farà gradualment i que aniran adequant el barri de Sant Josep a l’arribada dels 4.000 nous habitants previstos, però fa temps que falten moltes coses al barri, com ara un Centre d’Atenció Primària“, reivindica Rueda, que conclou que des de la plataforma tenen la intenció de demanar l’aturada de les obres i la convocatòria d’una consulta ciutadana sobre el futur del barri, per a la qual ja estan demanant al veïnat signatures a peu de carrer.
Lloguers inaccessibles i desnonaments, l’altra cara de la gentrificació
“A l’Hospitalet patim un problema d’accessibilitat i assequibilitat”, analitzava Sabaté en un article d’opinió publicat a la revista Perifèrica el passat mes de gener. “Els preus del lloguer no han deixat de créixer des del 2014, i el tercer trimestre del 2020, en plena crisi sociosanitària, es va assolir un màxim històric, 722 euros de lloguer mitjà, que fins i tot supera el pic del moment àlgid de la bombolla immobiliària del 2008″, remarcava Sabaté al mateix article. Segons les dades recopilades per Districte 7, que situen el preu de lloguer del metre quadrat a l’Hospitalet en 13,53 euros mensuals, les persones residents a l’Hospitalet amb uns ingressos equivalents al salari mitjà destinen més de la meitat del sou a pagar el lloguer d’un pis de 70 metres quadrats, quan el màxim recomanat pel Banc d’Espanya és del 35%.
Derivades de la dificultat per fer front a les despeses que suposa el lloguer d’un habitatge per a una part de la població són els desnonaments judicials associats a l’impagament de la hipoteca o el lloguer. Tot i la moratòria aprovada per les administracions, l’any 2020 es van executar a l’Hospitalet un total de 26 desnonaments segons la informació publicada per la Plataforma d’Afectats i Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, la majoria per impagament del lloguer, als que s’han d’afegir una vintena més durant els primers mesos de 2021, sempre tenint com a base la informació facilitada per l’esmentada plataforma. I per a les activistes dels grups de defensa del dret a l’habitatge no són gens bones les previsions de cara a la tardor, quan s’hauran esgotat les pròrrogues de la moratòria i els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).
En aquest sentit, les activistes de la PAH de Barcelona consideren “un fracàs” la moratòria perquè s’han seguit executant desnonaments, tot i que en menor nombre que els anys anteriors, i demanen “la suspensió dels desnonaments de les famílies sense alternativa habitacional i l’aprovació d’una llei d’habitatge que garanteixi un sostre digne i adequat per a totes les veïnes”.
Tanmateix, pel Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet “les moratòries són només un pegat”. “En plena pandèmia des del Sindicat de Llogateres vàrem convocar una vaga de lloguers en la qual proposàvem a les llogateres amb dificultats econòmiques deixar de pagar el lloguer a grans tenidors, bancs i fons voltors, i malgrat que no va tenir el seguiment que es pretenia creiem que va servir per pressionar perquè s’aprovés aquesta moratòria que d’una altra manera no s’hagués aconseguit”, asseguren Alex i Mimi, dues veïnes afiliades al Sindicat, que afegeixen que de cara a la tardor les previsions són molt dolentes, fins al punt que el perfil de persones que s’aproparan als grups d’habitatge serà de gent que mai s’havia trobat abans en aquesta situació.
Les activistes del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet aprofiten per denunciar que, a diferència de Barcelona, no existeix cap mesa d’emergència real i efectiva a l’Hospitalet i que tampoc es destinen els recursos necessaris per fer front a la situació. “Nosaltres al final fem l’assistencialisme que no es pot fer des de Serveis Socials per manca de recursos i mitjans”, es lamenten. La solució per a les activistes passaria per l’existència d’un parc d’habitatge públic municipal efectiu, “amb la mobilització de pisos buits per part de l’Ajuntament i l’obligatorietat d’un percentatge mínim de pisos protegits per a immobiliàries, bancs i fons voltors que hem rescatat entre tota la ciutadania”.
D’acord amb fonts municipals, l’any 2020 els Serveis Bàsics d’Atenció Social municipals van atendre 1.787 peticions sobre problemàtiques relacionades amb l’habitatge. “Les famílies vulnerables o en situació de risc acudeixen a Serveis Socials amb diferents demandes, entre les quals hi ha, de vegades, la impossibilitat de fer front al lloguer o a la hipoteca”, especifica Jesús Husillos, tinent d’alcalde d’Equitats, Drets Socials i Recursos Humans que a continuació detalla que “si és aquest el cas, es treballa amb la família transversalment amb l’Oficina de l’Habitatge i el seu servei d’intermediació en cas de deute hipotecari”. En el supòsit d’arribar a la situació d’avís de desnonament, “es treballa també de manera coordinada per tractar d’evitar-lo i aconseguir, per exemple, un lloguer social del mateix habitatge per a la família”, afegeix Husillos, que aprofita per especificar que “els Serveis Socials no són una mera cartera de prestacions i ajuts, sinó que els professionals referents per a cada família elaboren conjuntament un pla de treball per millorar la seva situació”.
Serveis socials saturats i autoorganització col·lectiva com a resposta
Altrament, des de l’administració municipal es vol remarcar que des de l’any 2016 funciona un servei de mediació encarregat d’atendre els casos relacionats amb grans tenidors presentats per les plataformes d’afectats per la hipoteca, servei complementari que sol·licita la formalització de lloguer social o, si no és possible, la suspensió dels llançaments, a fi de trobar solucions habitacionals estables o bé guanyar temps per trobar una solució adequada, com la que s’ha trobat en forma de lloguer social per a una de les 16 famílies que han perdut la seva llar des del començament de la pandèmia, segons la PAH de l’Hospitalet. Tanmateix, des de la plataforma hospitalenca denuncien que la resta de famílies desnonades –i quatre més que tenen pendent un desnonament els mesos de juny i juliol– esperen una resposta per part de l’administració.
En aquest sentit, un grup de treballadores de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat han organitzat diverses concentracions davant la seu consistorial amb la intenció de “fer visible la situació de desbordament i manca de recursos que pateix l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que va més enllà de la situació sobrevinguda per la pandèmia i que s’ha vist amplificada exponencialment per les conseqüències socials i econòmiques produïdes per la crisi de la Covid”, segons el manifest llegit el 25 de març en una de les primeres concentracions convocades cada mes.
Amb les manifestacions de protesta, aquest col·lectiu vol expressar la seva disconformitat amb “el model organitzatiu i d’atenció que en els darrers anys està implementant l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans i que té un impacte directe en l’atenció que reben les ciutadanes i ciutadans de l’Hospitalet”. En concret, denuncien la “manca de recursos d’habitatge necessaris per fer front a l’emergència habitacional existent a la ciutat” i reclamen “una planificació i articulació de recursos i/o ajuts econòmics dignes i suficients per atendre situacions de vulnerabilitat, conjuntament amb l’Oficina Municipal de l’Habitatge”.
Les treballadores socials reivindicatives demanen que es garanteixi el dret d’accés a un habitatge digne, “tot planificant la resposta davant l’emergència habitacional i impulsant mesures preventives per evitar el desnonament” i exigeixen “mesures immediates” per aconseguir una “atenció digna i de qualitat a totes les persones i famílies de l’Hospitalet, independentment de l’edat, gènere, procedència ètnica, classe social, situació administrativa i ideològica”.
L’antropòloga Irene Sabaté, per la seva banda, opina que mentre l’Hospitalet “es continuï representant com a ‘pati del darrere’ de Barcelona, amb uns governants disposats a acceptar les pressions dels grans interessos immobiliaris per replicar els processos de gentrificació ja patits a la capital catalana, l’organització col·lectiva dels habitants resulta imprescindible per a reclamar la funció social de l’habitatge per sobre de l’ús econòmic o especulatiu”. De fet, l’autoorganització veïnal del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet per la defensa del dret a l’habitatge i un lloguer “assequible, estable, segur i digne”, ha aconseguit aturar nombrosos desnonaments a la segona ciutat més poblada del país des de la seva presentació en roda de premsa, el 13 de novembre de 2019.
Només el darrer any han aconseguit aturar molts del mig centenar de desnonaments per impagament del lloguer que s’han llançat als barris hospitalencs, “potser el doble dels 26 comptabilitzats per la PAH de Barcelona”, puntualitzen dues activistes del Sindicat, col·lectiu que també vol combatre la “nova bombolla immobiliària basada en l’increment especulatiu i abusiu del preu dels lloguers”, segons proclamen al seu manifest fundacional.
Suport mutu i implicació des del Sindicat de llogateres de l’Hospitalet
Aquest grup hospitalenc de suport mutu de veïnes i veïns està format per llogateres afectades per processos de desnonament i també per persones que han hagut de recórrer a altres mitjans per accedir a un habitatge, com l’ocupació. Un cop afiliades al Sindicat, tenen l’opció de rebre assistència jurídica de part de companyes amb coneixements legals i d’un expert en casos puntuals, a canvi d’implicació amb la resta del col·lectiu, en forma de presència física a les diferents convocatòries anunciades per aturar llançaments programats des dels jutjats de l’Hospitalet i de participació a les assemblees setmanals, on s’analitzen els diferents casos i les possibles estratègies a seguir en cadascun d’ells, que inclouen acompanyaments a les afectades per parlar amb les treballadores municipals de Serveis Socials.
A banda, coordinat amb el Sindicat de Llogaters nacional o en l’àmbit local, organitzen de manera regular tallers temàtics relacionats amb l’accés o la permanència a l’habitatge. En aquest sentit, “intentem resoldre tots els processos de manera col·lectiva i amb els nostres propis mitjans i recursos, sense haver de recórrer a cap entitat o particular aliè”, asseguren Alex i Mimi, les dues sindicalistes entrevistades per Districte 7.
L’exclusió residencial per la qüestió administrativa
Cal explicar, igualment, que, hi ha moltes persones migrades dins del col·lectiu, veïnes que tenen més complicacions administratives, per exemple amb l’empadronament o el permís de residència. Una d’aquestes veïnes, de nacionalitat veneçolana, es lamenta del fet que “sense papers no pots llogar un habitatge”. “Vaig haver d’esperar sis mesos abans d’obtenir el permís de treball i mentrestant només podia optar a accedir a un habitatge sense contracte”, critica. Afegeix que les companyes del Sindicat de Llogateres li van facilitar informació sobre assistència social i suport jurídic, però que no totes les nouvingudes tenen la mateixa sort.
“Hi ha màfies que es dediquen a estafar: a canvi de la clau d’un pis buit demanen una quantitat elevada de diners i deixen sense estalvis a persones migrades sense recursos ni mitjans”, denuncia l’activista. A més, hi ha famílies migrades que pateixen desnonaments amb molt poc marge de maniobra i cap alternativa habitacional, com el cas recent d’un nucli d’origen magribí format per tres persones, després de tres mesos sense poder pagar el lloguer a causa d’haver perdut l’única font d’ingressos familiar. “Sense cap preavís”, asseguren les persones afectades, han patit tres llançaments en només dues setmanes de temps.
L’alberg municipal va atendre a 289 persones l’any 2020
Sense cap altra alternativa facilitada per l’administració, una part de les famílies desnonades acaba a l’únic alberg municipal que hi ha a l’Hospitalet, alerten els grups de defensa de l’habitatge. Segons les dades oficials, el centre municipal Els Alps va atendre el 2020 un total de 289 persones usuàries: 163 homes i 126 dones, amb un total de 16.160 estades, de les quals destaquen les 8.357 estades en allotjament alternatiu ofert a 149 persones, més del doble que el 2019., “Fet que s’explica pels confinaments obligats per la pandèmia de l’any passat”, comenten des de l’àrea dirigida pel tinent d’alcalde Husillos, que vol deixar constància que “Els Alps no és només un centre d’estada sinó un recurs que preveu el treball individual amb cada usuari per establir un pla de treball que ajudi a millorar la seva situació I permeti la seva reinserció social i laboral”.
De qualsevol manera, les 31 places disponibles semblen matemàticament insuficients per acollir el centenar de persones sense llar comptabilitzades per voluntàries cridades per la Fundació La Vinya, juntament amb Creu Roja i Càritas el 19 de maig, que a més només hi poden romandre un màxim de tres dies, prorrogables en cas de poca demanda de places. “I on famílies desnonades amb infants petits han de compartir espai amb persones sense llar de llarga durada”, denuncien les activistes del Sindicat de Llogateres hospitalenc, que de la mateixa manera com fa la seva companya Sabaté, fan una crida a la resistència popular davant les contínues agressions contra el dret a l’habitatge.
