El passat divendres 10 de novembre es va presentar el llibre Ràdio L’Hospitalet, la comunicació perduda, editat per l’associació hospitalenca de periodistes Foment per la Informació Crítica (FIC-LH). L’acte es va celebrar en el marc del projecte La memòria de les llambordes.
El llibre, coescrit per una desena de periodistes que van passar per la desapareguda ràdio local, repassa la seva història, des del seu naixement fins a la seva desaparició, i ofereix tota una sèrie de reflexions al voltant de la importància dels mitjans de comunicació locals públics.
Joan Carles Valero, president del FIC, va assenyalar durant la seva intervenció que “és una anomalia que la segona ciutat de Catalunya i la setena d’Espanya en població no tingui una ràdio pública com tenen la resta de grans ciutats”.
Per la seva banda, Jesús Vila, soci del FIC i coautor del llibre, va destacar que Ràdio L’Hospitalet “va morir igual que va néixer, per una decisió unilateral del poder, sense tenir en compte els professionals que hi havia al darrer, els que feien la ràdio de veritat”. Vila va afegir que “tot i tenir al municipi un dels col·lectius periodístics més actius de les comarques de l’entorn de Barcelona, Ràdio L’Hospitalet va anar a buscar a fora els professionals des del seu naixement”, la qual cosa, segons Vila, “és una mostra més de la voluntat de control absolut sobre la informació que ha tingut el poder, i per això el poder va decidir tancar-la, perquè ja no li feia servei”.
A la xerrada es va recordar el que potser és el programa més enyorat i mitificat dels 30 anys d’història de Ràdio L’Hospitalet, Sábanas con chinchetas, dirigit i presentat per José Miguel Cruz durant dotze anys. Lluís Berbel, soci del FIC i autor del capítol sobre aquest programa, va destacar la importància de Sábanas con chinchetas: “va ser tota una revolució dintre del panorama de les ràdios locals, va ser tal el fenomen que amb vint mil oients diaris va arribar fins i tot a l’EGM”. El de Sábanas con chinchetas, segons Berbel, va ser un clar exemple de com la gent es va fer seva la ràdio, participant-hi activament”.
També va intervenir el periodista Jordi Ortet, autor del llibre El mejor programa del mundo (Yo escuché Sábanas con chinchetas), un llibre que repassa la història d’aquells anys en què la gent no volia dormir per escoltar el programa. Segons Ortet, “a través del programa, molta gent de fora de L’Hospitalet va conèixer la ciutat i va posar Ràdio Hospitalet a primera divisió. Van crear un univers propi on la gent es va fer seu el programa”.
