“L’opció preferida ha estat la del Gasòmetre amb un 61%. L’Ajuntament té ja l’encàrrec de fer-la realitat”. L’alcaldessa de l’Hospitalet feia aquesta publicació a les seves xarxes socials ara fa tres anys, just després d’un dia en què els veïns i les veïnes del Districte III havien estat convocades a votació per decidir si volien el poliesportiu al carrer Gasòmetre o al Parc de l’Alhambra.
Amb aquesta promesa Marín s’unia als seus predecessors a l’alcaldia, Pujana i Corbacho, en la promesa d’un nou poliesportiu al barri de Santa Eulàlia. Tres anys després d’aquest dia històric en que més de 4.000 persones van expressar la seva opinió a través de les urnes, l’equipament segueix sense construir-se i no se l’espera en els propers mesos.
Dues accions previstes faran un rentat de cara a l’espai comprès entre l’avinguda Carrilet i el carrer Santa Eulàlia, a l’alçada de Gasòmetre, on estava prevista la construcció del poliesportiu. D’una banda la regulació de la zona d’aparcament (fins ara lliure) i la renovació del paviment de la pista esportiva, que ja està en fase de licitació. Dues intervencions menors i amb un pressupost relativament baix, però que mostren les intencions del govern municipal de no ubicar-hi pròximament l’equipament esportiu escollit per la ciutadania.
Malestar veïnal
“Ens han enganyat. Han enganyat als barris de Santa Eulàlia i Gran Via Sud”, denuncia Cristòbal Jaume Ortega, president de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia. Pel moviment veïnal es donava l’oportunitat per saldar “un deute històric amb el barri” i es tenien tots els elements per fer-ho. “El procés participatiu només havia de decidir si anava a Gasòmetre o al Parc de l’Alhambra, l’equipament havia de ser el mateix, semblava que ho tenien tot lligat”, apunta l’activista.
Pel líder veïnal “l’Ajuntament va a màxims a l’hora d’urbanitzar, i a mínims quan toca fer equipaments”. El Districte III, que comprèn Santa Eulàlia i Gran Via Sud ha crescut en 4.000 habitants només en els darrers tres anys, un increment de població que a nivell de necessitat d’inversió municipal se suma a que el “poliesportiu actual és una vergonya, en precari des de fa molts anys”.
L’entitat veïnal ha mostrat el seu interès en tot moment per col·laborar en el disseny del futur equipament esportiu. Pel moment no han estat convocats a cap reunió i el motiu és que està tot aturat per causes tècniques: “un Ajuntament que es caracteritza per urbanitzar-ho tot salvatgement ara està pendent dels tècnics, el que anomenen estructuristes”.
Pacte de silenci
Precisament des del consistori eviten fer declaracions i indiquen que actualment “s’està revisant el projecte existent per tal d’adaptar-lo a l’espai on els veïns i les veïnes van decidir que s’havia de construir el nou equipament esportiu”.
Un silenci que contrasta amb les paraules del tinent d’alcaldia, Fran Belver, la ‘Nit de l’Esport de l’Hospitalet’ celebrada fa tot just un mes, on reconeixia “retards en donar resposta a les necessitats en els nostres equipaments esportius”. Entre la llista d’equipaments pendents, Belver hi situava el poliesportiu de Santa Eulàlia.
Qui tampoc ha volgut fer declaracions és el grup de veïns i veïnes que es veurien afectades per la construcció d’un poliesportiu de grans dimensions. Justament aquest grup va presentar un recurs contenciós administratiu contra la construcció de l’equipament, un procés judicial que encara no té sentència en ferm, segons ha pogut saber Districte7.
Ni Ajuntament ni veïns han volgut manifestar si s’ha arribat a un acord o si a través de la via judicial s’han implementat mesures cautelars, com podria ser la paralització del projecte fins que se’n defineixi un de nou que s’ajusti a les necessitats d’ambdues parts.
Un poliesportiu promès l’any 1994
Amb un pressupost inicial de gairebé 35 milions de pessetes, el 4 de maig de 1994 es va aprovar per primera vegada la construcció del poliesportiu municipal de Santa Eulàlia al carrer Gasòmetre. Una primera aprovació que es donava en la darrera setmana de mandat del socialista Juan Ignacio Pujana, pocs mesos abans de ser condemnat per un delicte de tràfic d’influències. Una promesa que també la va mantenir i aprovar al ple el seu successor, Celestino Corbacho, enmig del procés de construcció de la plaça Europa.
Ja sota el mandat de Núria Marín, l’any 2016, l’aleshores regidor d’esports Cristian Alcázar va plantejar un canvi substancial: passar d’un poliesportiu a unes pistes poliesportives. Els arguments eren sobretot econòmics i es valorava que la construcció de l’equipament més complet tindria una despesa d’uns 12 milions d’euros, un preu que el consistori no podia assumir en aquell moment.
Dos anys més tard, però, es va aprovar inicialment al ple un nou projecte que tornava a la proposta del poliesportiu. Entitats i moviment veïnal van qualificar de “retallat” el projecte, que no incloïa piscina ni zona de fitness, entre d’altres.
Aquest moviment polític va desencadenar un procés participatiu que no va estar exempt de polèmica: per primera vegada el poliesportiu passava a ser de districte i no de barri, i es plantejava la seva ubicació al pulmó del barri, el parc de l’Alhambra. Un procés participatiu que va culminar ara fa tres anys amb la primera votació massiva a l’Hospitalet sobre polítiques locals. Una consulta que malgrat no ser vinculant, va obligar a prometre novament la construcció del poliesportiu a Gasòmetre.
