La Biblioteca de La Florida està a l’Avinguda Masnou. Al costat del Casal de la gent gran del barri, on ara es formen cues per esperar el torn de la vacuna. Cal pujar un pis per arribar a aquest equipament públic que es va inaugurar un 23 d’abril de l’any 2001. Se celebren, per tant, 20 anys fent xarxa al barri, en constant adaptació als serveis que demanen veïns i veïnes. Un veïnatge format per més de 47.000 persones, també en renovació durant els últims 20 anys. Districte7 ha conversat amb David Urrea, primer director de la Biblioteca i responsable de la mateixa durant els seus primers 8 anys de vida, i amb Mireia Rosselló, actual directora en suplència de Cristina Amatriain.
“Vaig arribar al barri l’any 1999, dos anys abans de la inauguració d’aquest equipament. L’antiga biblioteca era de 1976, molt vinculada a l’Aula de Cultura de La Florida”, explica David Urrea, convençut de la potència de les biblioteques com a porta a la cultura en un sentit ampli, però molt més encara, com a espai de trobada intergeneracional i de cures de les veïnes i veïns dels barris.
Urrea ho descriu així: “Les biblioteques públiques són una gran eina per corregir desigualtats, són espais democràtics, oberts a totes les persones, amb les mateixes normes, però sense cap restricció administrativa o d’edat, religió o classe social. Els seus serveis i recursos són els mateixos als barris amb rendes altes o als barris populars, com La Florida”. Mireia Rosselló, actual directora de la Biblioteca de La Florida i veïna de Badal, el mira i assenteix. Ella només porta uns mesos a La Florida, però la idiosincràsia d’aquest equipament no li és nova: “He treballat en diversos tipus de biblioteques, públiques i privades. Aquesta biblioteca em recorda molt a les biblioteques de la perifèria de Londres que vaig conèixer, equipaments i barris amb la multiculturalitat molt present”, explica Rosselló. Afegeix: “en aquests barris amb molta gent que acaba d’arribar, les biblioteques es transformen en espais d’aprenentatge de la llengua, de primera acollida, en espais d’alfabetització analògica o digital, de rebuda al barri”.
Tant és així que, entre els seus serveis públics d’atenció a la ciutadania, s’inclou ajudar a fer qualsevol mena de tràmit administratiu per Internet, corregir currículums, copisteria a preus populars o fins i tot fer reforç escolar i recordar les matemàtiques de l’ESO o l’EGB. “Mai havia fet tantes equacions a la meva vida com ara, ajudant a les nenes i nens que venen diàriament”. Perquè moltes vegades són les criatures les que arrosseguen a la seva família a la biblioteca i per això, la sala infantil és una de les més estimades a la Biblioteca de la Florida, omplint-la de vida a les cinc de la tarda.
Aquesta és l’hora punta, l’hora de sortida de l’escola. Molts nens i nenes entren en tromba a l’equipament per llegir, fer els deures, consultar l’ordinador… “Són nens i nenes molt autònomes, que venen soles, perquè des de ben petites han trobat aquí un espai especial”, afirma Mireia Rosselló. Tant és així que, a vegades, ella ha vist com explicaven les condicions de préstec als avis amb dubtes, i ho feien com a veritables expertes en la normativa actual de la xarxa de biblioteques de la Diputació i dels seus canvis.
Amb motiu d’aquest 20è aniversari de l’equipament, s’ha ubicat un ‘arbre dels desitjos’ on els usuaris han pogut expressar què volen per aquest espai. Entre els desitjos més curiosos, que la biblioteca esdevingui un espai lliure de Covid, una mena de bombolla salvadora per viure allà dins. Aquesta sensació d’espai segur des del punt de vista sanitari s’ha aconseguit també amb la gent gran. “Respectem molt totes les mesures sanitàries i el personal de neteja vigila especialment quan ve la gent gran a llegir aquí la premsa o un llibre”, explica Rosselló. Assenyala, també, la importància d’aquesta qüestió perquè, en un barri que està envellint, molta gent gran es troba sola a casa i es relaciona amb les seves veïnes dins de la bilbioteca.
Més espai, per a molta gent
Si l’antic director i la directora actual formulessin un desig per a la Biblioteca de La Florida, potser seria crear un espai jove prou atractiu i teixir així més relacions intergeneracionals, obrir la biblioteca a més públics i més usos. Però aquest és un desig complicat perquè l’espai actual de l’equipament està esgotat. La Biblioteca de La Florida, amb 689 metres quadrats útils, és de les més petites de la ciutat, tot i estar en un dels barris amb més densitat de població de la ciutat (80.247 hab/km2).
Segons la seva última memòria, l’any 2019 la Biblioteca La Florida donava servei a 47.505 persones des dels 438 metres lineals de prestatgeria, i amb un fons documental format per 22.672 exemplars. Al barri, un 30% de les veïnes i veïns disposa de carnet de biblioteca. Potser l’ampliació d’aquest equipament públic podria fer-se a la planta baixa o trobant un altre espai com a annex. Però, no obstant aquesta conjuntura, aquesta no és una qüestió que s’estigui plantejant ara per ara.
Mireia Rosselló s’ha fixat com a objectiu “mantenir encesa la flama i acció sociocomunitària” que va engegar durant anys la Cristina Amatriain, la directora a la qual està suplint. Això suposa estar en contacte amb entitats del barri i omplir d’activitats i programació la Biblioteca La Florida. Allà hi ha 6 persones treballant que van atendre l’any 2019, en context pre pandèmia, més de 70.000 visites i fer possible el préstec de fins a 31.858 documents. Sempre, amb una atenció especial cap a l’infància.
Entre les 410 activitats programades l’any 2019 a la Biblioteca La Florida destaquen els grups de conversa en català o anglès, sempre plens. També els clubs de lectura. Aquests grups formats per usuàries de la biblioteca reunides en llibre-fòrum els integren lectores molt fidels, que van ser de les primeres en estrenar la biblioteca l’any 2001. En la seva majoria dones de més de 50 anys que es reuneixen per comentar sobretot novel·la romàntica, raó per la qual aquest gènere destaca en nombre de títols dins del fons documental de la biblioteca.
“Van tenir molta por que els grups de lectura es desfessin amb la pandèmia de la Covid-19”, explica Mireia Roselló, qui assegura amb alegria que “va passar el contrari, es van adaptar aviat al món digital i van reprendre per aquesta via els seus contactes”. La xarxa de bilbioteques va ser uns dels serveis públics de l’administració que més ràpid va reaccionar davant la necessitat d’adaptar la seva activitat. Passats 15 dies del primer decret de l’Estat d’alarma, a principis d’abril de 2020, ja oferien activitats online i obrien ponts digitals amb les persones usuàries. Una fase que va durar 3 mesos, donat que fins el 17 de juny de 2020, les biblioteques no van poder obrir de nou les portes al públic. En el cas de la Biblioteca La Florida, encara més. Per qüestions lligades als recursos humans i la pandèmia, la biblioteca no va obrir fins al 29 de setembre.
I és que la Covid-19 va suposar tot un seguit de canvis pel món de les bilbioteques locals, especialment aquestes amb vocació de vida de barri. S’ha ampliat el nombre dels préstecs de llibre electrònic, però un cop obertes les biblioteques, moltes lectores han tornat al llibre físic.
David Urrea, el primer director de La Florida treballa ara mateix a la Tecla Sala, on té responsabilitats de gestió. Explica que durant tots aquests mesos a l’Hospitalet es van redactar fins a 4 protocols diferents, cada un d’ells d’acord amb les mesures sanitàries del moment. Van fer un esforç per poder obrir. Urrea defensa fermament la biblioteca com a espai físic, com a punt de trobada amb la lectura, com a institució que reuneix a persones molt diverses, també en edat, amb els mateixos objectius i sense cap cost per a elles. “És un espai des d’on ampliar la visió del món que té cadascú, que en el fons és allò que representa la lectura”, conclou Urrea.
